Tal vegada és l’educació estipulada als centres educatius o bé la mancança d’uns “pares” que es comportin com a tals, que propicia l’estat actual d’una de les figures cada vegada més conflictives de la societat: L’ADOLESCENT.
Faig referència a aquell perfil d’adolescent (la paraula adolescent no m’ha fet gaire mai el pes, ja que sempre s’ha atribuït a una persona entre la infantesa i la maduresa, que degut a canvis hormonals, se li permet tot tipus d’irregularitats.) capaç de fer trontollar el món, quan està envoltat d’altres “revolucionaris” com ell, desconeixent el que és realment el sentit de culpabilitat i ignorant la gravetat del rebombori que ocasiona dia rere dia.
No cal dir que, a causa d’aquest desgavellament social, un gran nombre de gent, s’ha sentit amenaçada, directament o indirectament, per les persones en qüestió que, deixant-se portar per l’ instint, actuen d’una manera cada vegada més semblant a la conducta animal, utilitzant la violència com a defensa incondicional.
Podria considerar que els únics factors que provoquen aquest desori, són l’ educació a l’escola i a casa. La societat actual, però, amb un excés de llibertat tan gran, també resulta igual o més perillosa que la societat dels nostres pares o avis. Aquella, era una societat que, per exemple, tenies la confiança d’ anar a donar un tomb amb joies per les rambles; actualment si et descuides, ja t’han fotut l’entrepà a la porta de casa!
Considero, per tant, que s’hauria d’elaborar un entremig entre els dos extrems : abans i ara. Com? Meditant i sense perdre l’oremus.
Faig referència a aquell perfil d’adolescent (la paraula adolescent no m’ha fet gaire mai el pes, ja que sempre s’ha atribuït a una persona entre la infantesa i la maduresa, que degut a canvis hormonals, se li permet tot tipus d’irregularitats.) capaç de fer trontollar el món, quan està envoltat d’altres “revolucionaris” com ell, desconeixent el que és realment el sentit de culpabilitat i ignorant la gravetat del rebombori que ocasiona dia rere dia.
No cal dir que, a causa d’aquest desgavellament social, un gran nombre de gent, s’ha sentit amenaçada, directament o indirectament, per les persones en qüestió que, deixant-se portar per l’ instint, actuen d’una manera cada vegada més semblant a la conducta animal, utilitzant la violència com a defensa incondicional.
Podria considerar que els únics factors que provoquen aquest desori, són l’ educació a l’escola i a casa. La societat actual, però, amb un excés de llibertat tan gran, també resulta igual o més perillosa que la societat dels nostres pares o avis. Aquella, era una societat que, per exemple, tenies la confiança d’ anar a donar un tomb amb joies per les rambles; actualment si et descuides, ja t’han fotut l’entrepà a la porta de casa!
Considero, per tant, que s’hauria d’elaborar un entremig entre els dos extrems : abans i ara. Com? Meditant i sense perdre l’oremus.
2 comentaris:
Doncs si, plantejar-se l'adolescència com a un "conflicte" social, crec que és d'intrèpid, per dir-ho d'alguna manera, pero certament és real.
Son les edats més dificils, en que s'experimenten els canvis més remarcables. És l'etapa en que creuen ser allò que no son, i es rebel·len per ser-ho. Possiblement, és la personalitat dèbil la que pateix més dins d'aquest àmbit, ja que per a no ser refusat, es deixa conduir pels camins que els seus ""liders", traçen. I actualment, sembla que aquests "líders" provoquin aquest caos, aquest conflicte talment dit, en que es troben enredats molts dels adolescents. Aquell que aconsegueix més faltes d'assistència, el que col·lecciona més insuficients dins l'expedient acadèmic, aquell que te la valentia de contestar al professor, i sobretot, aquell que sovint es troba en estat ebri, són els models de lideratge a seguir.
Crec que el sistema educatiu va ben equivocar-se en canviar el 7è i 8è, per primer i segon d'ESO. Ja que els nens i nenes de 12 i 13 anys, haurien de ser més propicis als de 10, que als de 16. Potser no tothom pensa igual.
Apa hippie frustrat, ens veiem pel Saló una estona cada dia. Cuida't!
waw! què rellarg que m'ha quedat! No t'hi facis mal.
Publica un comentari a l'entrada