Ets verge? Que fuerte, que fuerte, que fuerteee!!!!

Bé, actualitzo altra vegada, perquè potser arribarà un dia que ja no sabré ni què és un blog...

En aquest text, vull incitar a que, tots aquells fans incondicionals de "Física o Química", mirin la sèrie amb una mica d'objectivitat i de reflexió, i no pas com fan la gran majoria, que es limiten a contemplar la bellesa de "figuríns" com ara el mite "Cabano" o la diva "Ruth" i així podria continuar un gran llistat...

El motiu? Bé, anem a pams.

"Física o Química" és la série de moda, el tema de l'hora del pati (de fet, no cal que sigui pati...) de molts instituts espanyols, el "boom" televisiu... En aquesta sèrie, pels que encara no la mireu (jo, també la segueixo...), tracta d'un insitut, en el qual uns estudiants una mica revolucionaris en són els protagonistes. Aquests, podríem dir que són una petita pinzellada de tot el que passa arreu, en l'entorn adolescent.

Fins aquí, tot correcte. Ara bé, el que m'inquieta, és el fet que tractin el tema de la virginitat d'una manera tan equivocada i mal encaminada de cara a l'espectador.

En dos o tres capítols anteriors, van parlar d'un noi que encara no havia perdut la virginitat. Aquest, va ser objecte d'escarni davant de tota la resta "d'amics" i va sortir tan escaldat d'aquella situació que no va tenir cap més remei que marxar de classe. Minuts més tard, tornaven a riure's d'ell al passadís de l'institut i, des dels ulls de l'espectador, aquest es veia un ésser estrany, un no-res. I la gota que fa vessar el got!: uns seus íntims amics, a esquenes d'ell, van dir-li a un altre seu amic íntim de la mateixa colla que era verge. Tota la colla desconcertada i sense saber què dir ni com reaccionar, es mostraven insegurs davant de la persona "infectada" de la virginitat!

Apart d'això, també penso que, des dels ulls d'un adolescent de 13 o 14 anys, la virginitat es mostri com una carrera, una fita, un objectiu que s'ha d'assolir abans de l'edat X, que aquesta incògnita, gràcies als cantinfles de la sèrie, ja la sabem: l'edat del Cabano, de la Ruth i companyia. D'aquesta manera, un adolescent podria pensar: Buf!, encara sort que em queden 4 anys per tenir 18 anys, 17 o els que sigui...

No sé si aquest era el propòsit dels guionistes d'aquesta sèrie; tanmateix, trobo oportú que de vegades ens mirem la televisió amb dos dits de front i no bocabadats i ullspresos, com si observéssim a la veïna del 2n 1a...