CONVIURE AMB L'HORMONA ALTERADA

Tal vegada és l’educació estipulada als centres educatius o bé la mancança d’uns “pares” que es comportin com a tals, que propicia l’estat actual d’una de les figures cada vegada més conflictives de la societat: L’ADOLESCENT.

Faig referència a aquell perfil d’adolescent (la paraula adolescent no m’ha fet gaire mai el pes, ja que sempre s’ha atribuït a una persona entre la infantesa i la maduresa, que degut a canvis hormonals, se li permet tot tipus d’irregularitats.) capaç de fer trontollar el món, quan està envoltat d’altres “revolucionaris” com ell, desconeixent el que és realment el sentit de culpabilitat i ignorant la gravetat del rebombori que ocasiona dia rere dia.

No cal dir que, a causa d’aquest desgavellament social, un gran nombre de gent, s’ha sentit amenaçada, directament o indirectament, per les persones en qüestió que, deixant-se portar per l’ instint, actuen d’una manera cada vegada més semblant a la conducta animal, utilitzant la violència com a defensa incondicional.

Podria considerar que els únics factors que provoquen aquest desori, són l’ educació a l’escola i a casa. La societat actual, però, amb un excés de llibertat tan gran, també resulta igual o més perillosa que la societat dels nostres pares o avis. Aquella, era una societat que, per exemple, tenies la confiança d’ anar a donar un tomb amb joies per les rambles; actualment si et descuides, ja t’han fotut l’entrepà a la porta de casa!

Considero, per tant, que s’hauria d’elaborar un entremig entre els dos extrems : abans i ara. Com? Meditant i sense perdre l’oremus.

L'ERROR MORTAL DEL BON CATALÀ

Compartir-la, normalitzar-la, estudiar-la acuradament i fer-ne ús.

Aquestes podrien ser algunes de les accions que ajudarien a salvar la llengua catalana. Aquesta, malauradament, penja d’un fil gairebé invisible, un fil que, si es desprèn, l’única cosa palpable serà un forat negre, un pou lúgubre, un no-res que dominarà, i si em permeteu el meu aplom i atreviment, anul·larà la llengua materna dels catalans.

Per defugir d’aquest desori, que segurament molts de nosaltres no volem ni sentir-ne a piular, anteriorment he puntualitzat l’acció “fer-ne ús” de les altres, ja que la trobo útil i d’extrema importància i és per això, que en vull fer un incís.

Quantes vegades ens ha passat allò que iniciem una conversa en castellà i llavors ens atalaiem que, o bé són catalanoparlants o l’entenen. I què me’n dieu, quan directament ja et contesten en català, perquè el pèssim accent, que mitjançant el qual alguns ens desenvolupem( dissortadament m’incloc), ens ha traït i ens ha delatat.

Per això crec que fer ús del català de bones a primeres no ens ha de suposar una feinada, hauria de ser automàtic. Aleshores sempre tenim l’ocasió de canviar-nos de “bàndol” i traduir.

Un cas curiós, i que hauríem d’utilitzar amb més assiduïtat, és a l’hora d’insultar i faltar el respecte a la gent que, encara que sempre ha estat propi de persones poc entenimentades i amb pocs recursos morals, crec que no ens arribarien a xiular tant les orelles si ens burléssim de la gent en català: Ganàpia!, Carallot!, Malapeça!, Impertinent!, Maldestre! Bé, almenys a mi no em xiulen tant...

Per acabar només cal dir que tots plegats hi reflexionem, ara bé, en català...